2.ca.14. Ramon Llull: textos

 

https://i0.wp.com/blogs.sapiens.cat/amblupa/files/2015/08/llullg03.jpg

Llegeix aquests textos i contesta les preguntes :

a. De l’exemple del temps imperial (extret de Arbre exemplifical)

Conten que un príncep tenia una filla que estimava molt, perquè no tenia cap més fill ni filla sinó ella, ni creia que mai en tindria cap més. El rei va dir a la seva filla que ell li volia donar marit i, després de la seva mort, volia que el seu marit fos rei. La donzella va dir al seu pare que ella no volia marit, sinó que desitjava ser verge per sempre en glòria i en presència de nostra Senyora, a qui es volia assemblar en alguna cosa, per tal que nostra Senyora l’estimés més per aquella semblança. El pare va reprendre la seva filla i li va dir que ell volia que del seu llinatge en nasqués un rei en aquell regne, un rei que fos fill de la seva filla, i així successivament de rei a rei fins a la fi del món. I llavors la donzella va pregar al seu pare que li digués la veritat d’una demanda que ella li volia fer, i el rei va dir que així ho faria. I llavors la donzella va demanar al seu pare si creia que hi havia més mals reis que bons. El rei va dir que creia que, en el seu temps, hi havia més mals reis que bons i, fins i tot en temps passats, segons la fama, hi havia hagut més mals reis que bons.

—Encara us demano —va dir la donzella— si vós creieu que en el vostre poble hi ha més mals homes que bons.

El rei va dir que més mals homes hi havia en el seu regne que bons.

—A més, us demano, senyor rei —va dir la donzella—, si creieu que heu fet a Déu més pesars que plaers.

El rei va dir a la seva filla que ell havia fet més mal que bé. I llavors la donzella va dir que segons la resposta que li havia fet, ell no havia de voler que del seu cos sortissin homes que fossin més mals homes que bons, homes que fessin pesars a Déu i anessin a estar en el foc perdurable i dins seu blasfemar Déu i aquell llinatge d’on provenien i es derivaven. I llavors el rei, que era un home pecador, per les paraules que li va haver dit la seva filla va sentir contrició dels seus pecats, dels quals va fer satisfacció i a partir de llavors va ser un home sant i de bona vida.»

  1. Resumeix el text.
  2. Digues si estàs d’acord amb la resposta de la filla i explica els teus arguments a favor o en contra, segons la teva opinió.

 

b. Llibre d’Amic e Amat

18

Qüestió fo enfre los ulls e la memòria de l’amic, cor los ulls deien que mellor cosa és veer l’Amat que membrar-lo; e la memòria dix que per lo remembrament puja l’aigua als ulls e

el cor s’enflama d’amor.

Hi hagué una qüestió entre els ulls i la memòria de l’amic, perquè els ulls deien que era millor cosa veure l’Amat que no pas recordar-lo; i la memòria digué que pel record l’aigua puja als ulls i el cor s’inflama d’amor.

 

62

—Digues, foll, si et desamava ton Amat, què faries? Respòs e dix que amaria per ço que no morís; com si a cosa que desamor sia mort e amor sia vida.

—Digues, foll, si el teu Amat et desamava, què faries? Respongué que estimaria per no morir, ja que el desamor és mort i l’amor és vida.

 

25.

Digueren a l’amic:
– On vas?
– Venc de mon amat.
– On véns?
– Vaig a mon amat.
– Quan tornaràs?
– Estaré ab mon amat.
– Quant estaràs ab ton amat?
– Aitant de temps con seran en ell los meus pensaments.

 

  1. Explica el significa dels aforismes del llibre d’Amic e Amat i digues quin t’agrada més.

c. LLibre de les bèsties

La rata que l’ermità féu convertir en donzella.

Una vegada un milà portava una rata, i un ermità pregà Déu que aquella rata caigués en sa falda. Per les oracions del sant home, Déu féu caure aquella rata en la falda de l’ermità, el qual pregà Déu que en fes una bella donzella. Déu escoltà els precs de l’ermità i féu de la rata una bella donzella.


─Filla ─digué l’ermità─, vós voleu el sol per marit?


─Senyor, no, que els núvols prenen la claredat al sol.


I l’ermità preguntà si volia per marit la lluna; i ella digués que la lluna no tenia claror per si mateixa, sinó que la prenia del sol.


─Bella filla, voleu el núvol per marit?


Ella respongué que no, que el vent menava els núvols allà on volia. La donzella no volgué el vent per marit perquè les muntanyes impedien el seu moviment; ni volgué les muntanyes perquè les rates les foradaven. Ni volgué home per marit perquè matava les rates.


A la fi, la donzella pregà l’ermità que pregués Déu perquè la tornés rata, tal com era abans, i que li donés per marit un bell rat.

Quest text pertany a El llibre de les bèsties. És un eiximpli, és a dir una història que es conta per a prendre com a ensenyament, per explicar una idea, argument…

  1. Explica que creus que vol ensenyar aquest eiximpli

 

 

 

 

 

This entry was posted in Català, Ramon Llull, Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s