CATALÀ

Programació Llengua catalana i literatura 1r ESO


Objectius

L’ensenyament de la llengua catalana i literatura en aquesta etapa té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Comprendre discursos orals i escrits i interpretar-los amb una actitud crítica, reconeixent-ne les diferents finalitats i situacions de comunicació en què es produeixen.
2. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.
3. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament, per prendre consciència dels propis sentiments i per controlar la pròpia conducta.
4. Interpretar i emprar la lectura i l’escriptura com a fonts de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement del món i consolidar hàbits lectors mitjançant textos adequats.
5. Reflexionar sobre els elements formals i els mecanismes de la llengua en els nivells fonològic, ortogràfic, morfològic, morfosintàctic, lexicosemàntic i textual, i valorar les condicions de producció i recepció a fi de desenvolupar la capacitat de regular les pròpies produccions lingüístiques.
6. Identificar i analitzar els elements i les característiques dels mitjans de comunicació i valorar-ne la importància en les manifestacions culturalscontemporànies, amb la finalitat d’ampliar destreses discursives i desenvolupar actituds crítiques en relació amb els missatges que contenen.
7. Utilitzar les llengües com a instruments per a l’adquisició de nous aprenentatges, per a la comprensió i l’anàlisi de la realitat, per a la fixació i el desenvolupament del pensament i per a la regulació de la pròpia activitat.
8. Utilitzar les llengües eficaçment en l’activitat escolar per cercar, seleccionar i processar informació i per redactar textos propis de l’àmbit acadèmic.
9. Analitzar els diferents usos socials de les llengües per evitar els estereotips lingüístics que suposen judicis de valor i prejudicis classistes, racistes o sexistes.
10. Emprar tant els mitjans tradicionals com les noves tecnologies de la comunicació per cercar, elaborar i transmetre informació.
11. Reconèixer els gèneres i les formes de la tradició literària i valorar-ne els principals corrents, autors i obres, com a part del nostre patrimoni.
12. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gènere, els temes i motius de la tradició literària i els recursos estilístics. Apreciar les possibilitats comunicatives d’aquests per a la millora de la producció personal.
13. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu; afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament, de participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.
14. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de les Illes Balears, de l’Estat espanyol i del món actual, i ser conscient de la riquesa que representa i de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.
15. Reconèixer el fet que la relació de pertinença a les Illes Balears implica l’aprenentatge i la capacitat d’ús de la llengua catalana.

Continguts
Bloc 1. Comunicació
1. Elements de la comunicació

– Diferències rellevants, contextuals i formals entre comunicació oral i escrita i entre els usos col·loquials i formals, especialment els propis de l’àmbit escolar.
– Rellevància i abast actual dels mitjans de comunicació de masses.
– Funcions comunicatives verbals i no verbals. Comunicació gestual i mitjançant altres codis. Convencionalismes socials. Presentacions, salutacions i comiats, agraïments i disculpes, felicitacions i condols, etc.

2. La diversitat dels textos

– Tipologies textuals: textos espontanis i planificats.
– La narració i la descripció.
– El diàleg.

3. Habilitats lingüístiques

3.1. Escoltar, parlar i conversar
– Comprensió de discursos de la vida quotidiana i de notícies d’actualitat procedents dels mitjans de comunicació audiovisual pròximes als interessos de l’alumnat.
– Comprensió de textos orals utilitzats en l’àmbit acadèmic amb atenció especial a la presentació de tasques i instruccions per a la seva realització, a exposicions orals breus i a l’obtenció d’informacions de documentals apareguts als mitjans de comunicació.
– Resum oral de textos.
– Narració oral, a partir d’un guió preparat prèviament, de fets relacionats amb l’experiència, presentada de manera seqüenciada i amb claredat, amb ajuda de mitjans audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació.
– Exposició d’informacions d’actualitat dels mitjans de comunicació.
– Utilització de la llengua per prendre consciència dels coneixements, les idees i els sentiments propis i per regular la pròpia conducta.
– Utilització de la llengua d’acord amb el registre adequat a cada situació comunicativa plantejada.
– Valoració del diàleg com a mitjà per arribar a acords i resoldre conflictes tant en l’àmbit personal com social.
– Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic:
petició d’aclariments davant d’una instrucció, propostes sobre la manera d’organitzar les tasques, descripció de seqüències senzilles d’activitats realitzades, intercanvi d’opinions i exposició de conclusions.
– Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.

3.2. Llegir. Comprensió de textos escrits
– Comprensió de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat com instruccions d’ús, normes i avisos.
– Comprensió de textos dels mitjans de comunicació, amb especial atenció a l’estructura dels diaris (seccions i gèneres) i als elements paratextuals, sobretot en les notícies relacionades amb la vida quotidiana i la informació de fets.
– Comprensió de textos de l’àmbit acadèmic, sobretot els de caràcter expositiu i explicatiu, les instruccions per realitzar tasques i la consulta en diversos suports (diccionaris, glossaris i altres fonts d’informació com enciclopèdies i webs educatives).
– Identificació del tema d’un text. Idees principals i secundàries.
– Lectura expressiva en veu alta. Dramatització. Memorització.
– Actitud reflexiva i crítica referida a la informació de missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació o manipulació de la informació.

3.3. Escriure. Composició de textos escrits
– Composició d’una lletra personal, adequada a la seva maduresa, clara i diferent, amb ús normatiu de majúscules i minúscules.
– Composició de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials en àmbits pròxims a l’experiència de l’alumnat com cartes, notes i avisos.
– Composició de textos propis dels mitjans de comunicació, especialment notícies destinades a un suport imprès o digital.
– Composició, manuscrita o digital, de textos propis de l’àmbit acadèmic, especialment resums, exposicions senzilles, glossaris i conclusions sobre tasques i aprenentatges efectuats.
– Conversió de textos orals en escrits.
– Interès per la composició escrita com a font d’informació i aprenentatge, com a forma de comunicar les experiències, idees, opinions i coneixements propis i com a forma de regular la conducta.

Bloc 2. Llengua i societat
– Les llengües com a elements configuradors de la identitat personal i col·lectiva. Actituds i prejudicis.
– La diversitat lingüística en el món actual. Principals famílies lingüístiques.
– Les llengües romàniques.
– Les llengües de l’Estat espanyol. Coneixement general de la diversitat lingüística i de la distribució geogràfica de les llengües de l’Estat, valorant-la com a font d’enriquiment personal i col·lectiu.
– El domini lingüístic. El nom de la llengua. La unitat de la llengua catalana i la variació geogràfica del català.

Bloc 3. Coneixement de la llengua
1. Fonètica i ortografia

– Correspondència entre sons i grafies. La síl·laba.
– Sons vocàlics tònics i àtons.
– Accentuació i puntuació.
– Coneixement i ús reflexiu de les normes ortogràfiques, apreciant el seu valor social i la necessitat de cenyir la norma lingüística als escrits.
– Reconeixement de les principals normes fonètiques.

2. Gramàtica

– Classes de paraules. El substantiu i l’adjectiu. El determinant. El verb i la conjugació. L’adverbi.
– Estructura de l’oració simple. La concordança.
– Reconeixement del funcionament sintàctic de verbs d’ús freqüent a partir del seu significat, identificació del subjecte i els complements principals del verb.
– Comprensió de la terminologia sintàctica bàsica: oració, subjecte i predicat; predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements.
– Coneixement de les modalitats de l’oració i dels modes del verb com a formes d’expressar les intencions dels parlants.

– Identificació i ús de les formes lingüístiques de la dixi personal (pronoms personals, possessius i terminacions verbals) en textos orals i escrits.
– Identificació i ús reflexiu d’alguns connectors textuals, amb especial atenció als temporals, explicatius i d’ordre, i alguns mecanismes de referència interna.
– Reconeixement i ús coherent de les formes verbals als textos.

3. Lèxic

– Estructura de la paraula: lexema i morfema.
– Reconeixement dels mecanismes de formació de paraules: composició i derivació.
– Lèxic: vulgarismes i localismes.
– Sentit propi i sentit figurat. Significat contextual.
– Vocabulari temàtic: l’ésser humà, el vestit, la casa, el menjar, els animals, etc.

Bloc 4. Educació literària
– L’obra literària com a acte comunicatiu i producte estètic.
– Desenvolupament de l’autonomia lectora i estimació per la literatura com a font de plaer personal i de coneixement del món.
– Identificació de la relació entre les manifestacions literàries, les societats en les quals es desenvolupen i les persones que les produeixen.
– Introducció als gèneres literaris a través de la lectura comentada de fragments representatius d’obres adequades a l’edat. Anàlisi dels seus trets més característics.
– Lectura de diverses obres adequades, en extensió i contingut, a l’edat. Recensió de lectures.
– Lectura expressiva en prosa i vers.
– Lectura comentada de relats breus, inclosos mites i llegendes de diferents cultures i reconeixent els elements del relat literari i la seva funcionalitat.
– Lectura comentada i dramatitzada d’obres teatrals breus, o de fragments per reconèixer els aspectes formals del text teatral.
– Identificació dels recursos lingüístics propis dels textos de caràcter literari.
– Valoració de la creació literària pròpia com a expressió del pensament.

Bloc 5. Tècniques de treball
– Iniciació a l’ús del diccionari general i especialitzats, enciclopèdies, correctors ortogràfics dels processadors de textos i altres obres de consulta.
– Interpretació de les informacions lingüístiques que proporcionen els diccionaris escolars, les enciclopèdies i altres obres de consulta, especialment sobre tipus de paraules i normativa.
– Utilització dirigida de la biblioteca del centre i de les tecnologies de la informació i la comunicació com a font d’informació i de models per a la composició escrita.
– Presa d’apunts.
– Lectura comprensiva i subratllat.
– Elaboració d’esquemes i resums.
– Planificació i elaboració de guions, esquemes i esborranys previs a la producció de textos propis.
– Revisió i correcció de textos propis d’acord amb les habilitats i els continguts apresos.
– Valoració de l’atenció, la concentració i la memòria com a eines útils per a l’aprenentatge de conceptes lingüístics.
– Autoavaluació i crítica del propi procés d’aprenentatge. Correcció de les pròpies produccions, orals i escrites. Acceptació de l’error com a part dels procés d’aprenentatge amb una actitud positiva.
– Interès per la bona elaboració i presentació dels textos orals i escrits, tant manuscrits com digitals, respectant les normes gramaticals, ortogràfiques i tipogràfiques.

Criteris d’avaluació
1. Copsar les idees essencials i la intenció de textos orals i escrits d’àmbits socials pròxims a l’experiència de l’alumnat i en l’àmbit acadèmic; expressar-ne el contingut oralment i per escrit; captar la idea global d’informacions escoltades a la ràdio o a la televisió i seguir instruccions poc complexes per realitzar tasques d’aprenentatge.

Es pretén avaluar la comprensió oral i escrita de textos, tant la sintètica (captar la idea principal d’un text proper a l’alumnat o escoltat/llegit a mitjans de comunicació), com l’analítica (recordar i dur a terme les diferents passes d’un text instructiu poc complex, identificar els enunciats en què apareix explícit el tema general, distingir les parts d’un text, etc.). La comprensió de textos ha esdevingut fonamental en la nostra societat i és imprescindible establir proves orals d’acord amb la tipologia textual amb un nivell creixent d’exigència, si es vol aconseguir desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat davant diferents fonts d’informació i la seva competència en la comprensió de textos dins l’àmbit acadèmic.
2. Identificar i descriure les característiques i funció social dels mitjans de comunicació i d’altres textos de la cultura de masses, reconeixent l’ús peculiar dels llenguatges verbals i no verbals en la construcció dels seus missatges i distingint entre la dimensió informativa i la persuasiva i manipuladora.

L’avaluació de la capacitat de l’alumnat per destriar informacions objectives d’aquelles que només volen manipular l’emissor és fonamental per desenvolupar l’actitud crítica de l’alumne així com per avaluar si és capaç de distingir el tema principal d’un text i la seva finalitat.
3. Aplicar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic per solucionar problemes de comprensió de textos orals i escrits.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat sap donar valor als aprenentatges que adquireix al llarg de la seva vida acadèmica. Així tenen importància especial els connectors textuals, les formes verbals pròpies de la narració, l’expressió del desig i el mandat, així com també la funció cohesionadora dels signes de puntuació, eines que ens ajuden a comprendre el text.
4. Aplicar els coneixements sobre la llengua per expressar-se oralment i per escrit de la manera més adequada a cada situació comunicativa.

Amb aquest criteri es pretén entrenar l’alumnat en la composició del text. Convé articular mecanismes per avaluar-ne l’adequació al registre i al canal, l’enfocament del tema, el grau de formalitat, l’estructura idònia per tal de fer el discurs més eficaç, la quantitat i la qualitat de la informació, la combinació equilibrada entre tema i repetició, l’ús d’exemples
i qualsevol altre aspecte que afecti la composició global del contingut. És útil avaluar de manera constant i progressiva l’expressió oral de l’alumnat.
5. Realitzar narracions, exposicions i resums orals i escrits en suport paper o digital, d’una manera clara i ben estructurada amb l’ajuda de mitjans audiovisuals i de les noves tecnologies, emprant el registre adequat, respectant les normes gramaticals i ortogràfiques i valorant la importància de planificar i revisar el text.

Amb aquest criteri es pretén avaluar si l’alumnat sap usar els instruments adients per produir textos amb finalitats diverses. S’avaluarà l’adequació al registre, al canal, al grau de formalitat i a la quantitat i qualitat de la informació. També és molt important avaluar la cohesió de les frases mitjançant connectors, l’ús d’una sintaxi adient amb nexes adequats, la morfologia, la varietat lèxica, les normes ortogràfiques, etc. S’ha de posar molta cura en l’avaluació constant de les produccions orals dels alumnes i és fonamental que l’alumnat no improvisi els textos sinó que s’acostumi a fer feina d’una manera programada. El professorat ha de revisar la composició d’esquemes i guions, així com insistir en la importància de l’elaboració d’esborranys.
6. Utilitzar tècniques senzilles de maneig de la informació: recerca, elaboració i presentació amb ajuda dels mitjans tradicionals i l’aplicació de les noves tecnologies.S’ha de valorar la bona utilització de la gran quantitat d’informació que ens envaeix des dels mitjans de comunicació i les noves tecnologies. Saber fer un ús adequat de fonts (llibres de text, enciclopèdies i diccionaris –en qualsevol suport– i Internet) a l’hora de cercar la informació, valorant no només la recerca d’aquesta, sinó la tria raonada, la qualitat i la quantitat idònies segons el tipus de treball i l’extensió d’aquest. L’objectiu és que l’alumnat no improvisi els textos, sinó que s’avesi a fer-hi feina de manera sistemàtica i programada. Per això, el professorat ha de vigilar la composició prèvia d’un esquema o un guió, per tal de verificar si l’estructura donada a la informació segueix un ordre correcte que permeti la màxima claredat expositiva. Si els textos són orals, és útil una avaluació posterior immediata per calibrar, amb l’ajuda de tot el grup classe, si els recursos no verbals han estat escaients o no.

7. Saber llegir expressivament textos en prosa, literaris o no, amb entonació, ritme i volum adequats i d’acord amb les regles ortològiques.

Es tracta de comprovar el domini d’aquesta tècnica que afavoreix una més ràpida comprensió del text a través de la pròpia veu, a la vegada que ajuda a fixar les característiques fonètiques mitjançant la pràctica de la lectura. A més, proporciona un mostrari fonètic que ha de servir de magatzem ortològic al qual l’alumnat pot recórrer quan necessita enunciar un discurs. La veu i l’entonació adequades són marcadors de la posició de l’alumne o alumna en relació a la resta de companys i companyes i la societat i, per tant, aquest objectiu persegueix també fer-lo parlant actiu. En aquest curs, la lectura pot servir de suport per a la pràctica de l’exercici oral i comunicatiu.
8. Exposar una opinió sobre la lectura d’una obra completa adequada a l’edat. Reconèixer el gènere i l’estructura global i valorar l’ús del llenguatge. Diferenciar sentit literal i sentit de l’obra i relacionar el contingut amb la pròpia experiència.

Es pretén amb aquest criteri avaluar i fomentar l’hàbit de la lectura, fonamental en la comprensió i elaboració de tot tipus de textos, a més de desenvolupar l’esperit crític de l’alumnat a l’hora de valorar un obra llegida. S’ha d’insistir en la necessitat d’argumentar d’una manera raonada el perquè d’una opinió respecte d’un text llegit. El professorat ha de cercar sistemes perquè l’alumnat aprengui la tasca ingent amagada darrera cada obra literària quant a recursos retòrics, estil, temes, estructura, creació d’un món, d’uns personatges i d’una trama. D’altra banda, caldrà assegurar-se que l’alumnat entén que una obra literària (especialment els clàssics) conté dedins tota una època: és el reflex de la seva manera de pensar, dels seus valors, de la seva estètica, etc. A l’hora d’avaluar l’aprofitament de la lectura, aquests dos aspectes han de ser tinguts en compte.
9. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensió i valoració de textos breus o fragments, sobretot en els temes i motius de la tradició. Reconèixer les característiques bàsiques del gènere, així com algunes figures literàries.

Amb aquest criteri s’avalua si l’alumnat reconeix els diferents gèneres i és capaç de valorar en cada cas l’adequació del text al gènere al qual s’adscriu. També ens permet saber si l’alumnat sap descobrir la varietat, la riquesa de la literatura com a font de plaer, 70
enriquiment personal i font de coneixement. L’aprenentatge dels trets no és una finalitat en si mateixa, sinó un instrument de cara a la comprensió de l’obra i a una valoració millor dels seus mèrits. Això s’ha de tenir molt en compte a l’hora d’avaluar aquest criteri.
10. Composar textos amb intenció literària i utilitzar i valorar la lectura i la literatura en general com a formes d’aprenentatge i d’accés al patrimoni cultural i com a mètode d’enriquiment personal.

En composar textos literaris podem comprovar si l’alumnat és capaç de posar en funcionament tota una sèrie de coneixements adquirits prèviament respecte a les convencions de la literatura. Aquest objectiu no pretén que tot l’alumnat gaudeixi obligatòriament amb la lectura, sinó que valori el fet literari, independentment del seu judici crític. Fomentem, a més, la part lúdica de la literatura, així com la importància de la planificació i revisió de textos.
11. Iniciar una terminologia bàsica en les activitats de reflexió sobre l’ús. Conèixer els principis fonamentals de la gramàtica, reconeixent les diferents unitats de la llengua i les seves combinacions.

Hem de comprovar si l’alumnat coneix la terminologia bàsica per seguir explicacions i instruccions en les activitats gramaticals. S’ha d’avaluar si es coneix la terminologia referida a modalitats de l’oració, paraules flexives i no flexives, procediment de formació de paraules, sinonímia i antonímia, categories gramaticals, temps i mode verbals, i subjecte i predicat. S’ha d’avaluar, també, l’obtenció d’informació gramatical en els diccionaris escolars i altres obres de consulta.
12. Comprendre l’origen i l’evolució de la llengua catalana. Relacionar la llengua catalana amb altres llengües i identificar-ne els fenòmens de contacte.

La intenció és avaluar si l’alumnat reconeix el català i les seves varietats diatòpiques com a part de la família romànica; que entén, amb exemples, les semblances que hi ha entre les llengües romàniques; que pot distingir tant les diferències com les coincidències amb el castellà per tal d’evitar errors (gramaticals, lèxics, fonètics o sintàctics), però també per poder optimitzar l’aprenentatge i aprofitar els trets comuns.

Seqüenciació de continguts per avaluació

La major part dels continguts es treballaran i avaluaran al llarg de tot el curs, però s’incidirà en aspectes concrets de manera seqüenciada segons la distribució següent:

1a avaluació.

  • La narració.
  • Literatura i gèneres literaris: la poesia.
  • Camps semàntics. Hiperònims, hipònims. La definició.
  • Sinonímia i antonímia.
  • Classes de paraules: substantiu, determinants i adjectius.
  • Els sons i les grafies. Els dígrafs.
  • Les síl·labes, els diftongs i l’accentuació.
  • El context de la comunicació.
  • La variació lingüística.

2a avaluació.

  • La descripció.
  • La polisèmia.
  • L’homonímia, paronímia i sentit figurat.
  • Els verbs.
  • L’apòstrof i la contracció.
  • Signes de puntuació.
  • Usos formals i informals de la llengua.
  • Usos políticament correctes.
  • Llengües del món.

3a avaluació.

  • El diàleg.
  • Literatura i gèneres literaris: el teatre.
  • Els vulgarismes.
  • La precisió lèxica.
  • L’adverbi.
  • Pronoms personals.
  • Els enllaços.
  • Ortografia de les consonants.
  • Llengües romàniques.
  • Diversitat lingüística a Europa.

Lectures

S’ha de realitzar la lectura de tres llibres indicats així com les tasques i els exàmens que n’encomani la professora per tal d’aprovar el curs, independentment de les notes que tengui en altres feines i proves.

  • Llibres de lectura:

1r trimestreLa reina de les Neus, H.C. Andersen. Ed. Vicens Vives.Col·lecció Cucanya

2n trimestreEl geperut i altres contes de les mil i una nits. Ed. Vicens Vives.Col·lecció Cucanya

3r trimestre:  La  lectura serà oberta a partir d’una llista proposada.

Quadern

L’alumne ha de tenir un quadern confeccionat segons les instruccions generals per a les assignatures del programa CIL que apareixen a la pestanya d’anglès. Aquest quadern serà revisat i qualificat a cada trimestre i haurà d’obtenir una qualificació mínima de 5 sobre 10 per aprovar l’avaluació; en aquest cas serà el 10% de la nota global.

Advertisements