A l’hora de parlar dels elements que formen una oració i de les relacions que hi ha entre ells tindrem en compte els conceptes següents:
Categories lèxiques
Les paraules de la llengua s’agrupen en 9 categories lèxiques: noms (N), verbs (V), adjectius (Adj), adverbis (Adv), preposicions (Prep), determinants (Det), pronoms(Pron), conjuncions (Conj) i interjeccions.
Sintagmes
Són estructures a l’entorn d’un nom, un verb, un adjectiu o un adverbi que fa de nucli.
A més del nucli, el sintagma pot incloure especificadors i complements. Generalment els especificadors van davant i els complements darrere.
El sintagma fa una funció sintàctica en una oració.
| Sintagma | Exemples | Nucli |
| sintagma nominal (SN) | els mussols tres vegades un vagó de tren |
NOM |
| sintagma verbal (SV) | és innocent té molta set |
VERB |
| sintagma adjectival (SAdj) | força tranquil | ADJECTIU |
| sintagma adverbial (SAdv) | a corre-cuita molt educadament sempre |
ADVERBI |
| sintagma preposicional (SPrep) | de ferro sense malícia davant de l’estació |
PREP + SN |
Constituents bàsics de l’oració
Una oració és un mot o conjunt de mots que formen una unitat comunicativa amb sentit complet, autònoma sintàcticament, en la qual es relaciona un subjecte i un predicat. Sol coincidir amb una unitat d’entonació.
Una oració simple està formada per dos constituents bàsics:
– un sintagma nominal (SN) que fa la funció de subjecte (S)
– un sintagma verbal (SV) que fa la funció de predicat (P)
- PROPIETAT:el subjecte i el verb concorden en persona i nombre.
| SN – SUBJECTE | SV – PREDICAT | CONCORDANÇA |
| Tu | mires massa la televisió. | 2a persona singular |
| Una dona rossa | contemplava l’aigua des del mirador. | 3a persona singular |
| Les escales de l’església | patinen. | 3a persona plural |
| El text català més antic conegut fins ara | és aproximadament de la segona meitat del segle XII. | 3a persona singular |
Sintagma nominal
– Sintagma que té per nucli un nom.
– També pot ser un pronom (jo, tu, ell, això, allò, qui, què)
– Els determinants poden ser articles, demostratius, possessius, numerals, quantitatius, indefinits i alguns pronoms interrogatius i relatius (la, aquesta, la teva, la segona, un, tres, força, qualsevol, cap, quina, quants)
- PROPIETAT:El determinant i el nom concorden en gènere i nombre.
| DETERMINANT | NOM | COMPLEMENT (CN) | ESTRUCTURA DEL CN |
| Una (numeral) | dona | rossa | SAdj |
| La | taula | de fusta | SPrep |
| El | riu | Ter | SN |
| El | riu | que passa per Ripoll | Oració adjectiva |
Sintagma verbal
– Té per nucli un verb (V).
– El complements del verb tenen diverses funcions:
- complement directe (CD)
- complement indirecte (CI)
- complement circumstancial (CC)
- atribut (CAtr)
- complement predicatiu (CPred)
- complement de règim verbal (CRV)
- complement agent (CAg).
| VERB | COMPLEMENT | COMPLEMENT | COMPLEMENT |
| Menja | pa amb tomàquet (CD) | ||
| Camino | cap a casa (CC lloc) | ||
| Contemplava | l’aigua (CD) | des del mirador (CC lloc) | |
| Compra | flors (CD) | a la seva àvia (CI) | cada setmana (CC temps) |
El subjecte
Normalment el trobem al principi de l’oració, davant del verb o del predicat, però també el podem trobar darrere:
No m’agraden els plàtans tan madurs.
Sóc jo qui no hi vol anar.
Ha vingut la Glòria?
Subjecte el·líptic: són les oracions que tenen un subjecte sobreentès pel verb o pel context.
(Vosaltres) Vindreu demà a la festa?
La Mònica treballa molt. (La Mònica) Sempre es lleva molt d’hora.
Oració impersonal: és una oració que no té subjecte gramatical i consta només d’un sintagma verbal.
- Verbs meteorològics: Demà plourà. Aquest tarda fa molt fred. És de nit.
- Verb haver-hi: Hi ha molts ocells. Hi ha revistes de tota mena. Hi va haver un terratrèmol de grau tres.
- Pronom esamb verbs com viure, treballar, menjar…: Aquí es menja molt bé. Es diu que aquest any es faran bolets.
| RECORDA: El verb haver-hi és impersonal; per tant, no ha de concordar amb el sintagma nominal que duu al darrere. – Hi havia més de cent persones. |
Guia 4 