3.ca.22. La literatura misògina: Jaume Roig. Isabel de Villena

 

IMG_6335

Llegeix aquests textos, escolta el video i  fes els exercicis de més avall: 

Mestre Jaume Roig va nàixer probablement a València a començament del segle XV. Se sap amb certesa que va morir un dissabte quart dia del mes d’abril,l’any mil quatre-cents setanta-vuit, en aquesta ciutat.Va estudiar “Medecinai Arts” a ciutat de Lleida a l’Estudi General i a la Sorbona, París.Fou cèlebre com a metge,examinador de metges i Conseller de València.I ha passat a la Història com autor de la novel·la que ell va titular Espill, escrita en vers tota ella. L’Espill és obra important,d’evident misogínia,més citada que llegida,amb més de setze mil versos dels quals jo vos en diré noranta-set. Els que calen per contar-vos una història terrible i esgarrifosa,d’un restaurant de París on servien carn humana,segons l’autor, ben cuinada: ( Raimon)

 

Mes, aquell any,
un cas estrany
en lo món nou,
jorn de Ninou
s’hi esdevenc.
Jo tinguí el reng
fiu convidar
tots, a sopar
e rigolatge,
los de paratge
qui junt havíem,
allí teniem
de tots potatges;
de carns salvatges;
volateria;
pastisseria
molt preciosa,
la pus famosa
de tot París.
En un pastís,
capolat, trit,
d’hom cap de dit
hi fon trobat.
Fon molt torbat
qui el conegué;
reconegué
que hi trobaria:
més, hi havia
un cap d’orella.
Carn de vedella
créiem menjàssem
ans que hi trobàssem
l’ungla i el dit
tros mig partit.
Tots lo miram,
e arbitram
carn d’hom cert era.
La pastissera,
ab dos aidants
filles ja grans,
era fornera
e tavernera;
dels que hi venien
allí bevien,
alguns mataven;
carn capolaven,
feien pastells,
e, dels budells,
feien salsisses
o llonganisses,
del món pus fines.
Mare i fadrines,
quants ne tenien
tants ne venien,
e no hi bastaven;
elles mataven
alguns vedells:
ab la carn d’ells
tot ho cobrien,
assaborien
ab fines salses.
Les dones falses,
en un clot tou,
fondo com pou,
descarnats ossos,
cames e tossos,
allí els metien;
e ja l’omplien
les fembres braves,
cruels e praves,
infels, malvades,
e escelerades,
abominables!
Cert, los diables,
com los mataven,
crec les aidaven
e lo dimoni.
Faç testimoni
que en mengí prou:
mai carn ni brou,
perdius, gallines
ni francolines
de tal sabor,
tendror, dolçor,
mai no sentí.
Per lo matí,
de totes tres
feren quarters;
e llur posada
fon derrocada,
e l’aplanaren,
sal hi sembraren;
e tots los cossos
tallats a trossos,
(cent n’hi comptaren)
i els soterraren
en lloc sagrat.

http://www.viasona.cat/grup/raimon/nova-integral-2000-8-poemes-dels-segles-xiv-xv-i-xvi/espill

a) Què i on ocorren els fets que es narren en aquest poema de L’espill.

b) Com triaven la tavernera i les filles les seues víctimes?

c) Quins productes feien amb la carn humana? Com en dissimulaven el gust?

d) Què els semblava a la clientela eixos productes?

e) Quina fou la fi de la tavernera i les filles?

f) Què hi feren amb la posada que regentaven?

g) Creus que la 1a persona del poema correspon a Jaume Roig o és una 1a persona literària?
Cercau informació sobre Isabel de Villena i la seva obra, feis-ne un petit resum i escriviu-lo al quadern.

 

Advertisements
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s