3.ca.21. La literatura del segle XV. Tirant lo Blanc

 

El segle XV ha estat el segle d’or de la literatura catalana, ja que és quan els escriptors en català escriuen les obres més importants. Dos són els factors que contribueixen a aquest fenomen: l’humanisme, del qual ja n’hem parlat anteriorment i la utilització de la impremta, que va fer que augmentassin els lectors i va donar més difusió a la cultura.

Aquesta puixança cultural s’ha de situar a València, perquè Catalunya i les I. Balears estaven immerses en una forta crisi en tots els àmbits. Així, els màxims representants de la literatura catalana són autors valencians com Joanot Martorell, Ausiàs March o Jaume Roig.

 

ACTIVITAT 1 (vídeo 1):

a. Digues per què podem dir que Tirant lo Blanc és un heroi militar.

b. Quin fet històric apareix modificat a la novel·la?

c. Tirant és també un conqueridor en el sentit amorós. Explica-ho.

ACTIVITAT 2 ( vídeo 2,):

Quina era la passió comuna de Joanot Martorell i don Quixot? Seguien la moda?
Per què Tirant és rescatat de la crema de llibres a un dels passatges del Quixot?
Què opinava Cervantes del Tirant?
Quina diferència d’anys separaven els dos libres?
Per ampliar, podeu veure aquest vídeo pel vostre compte que parla del seu heroi -un heroi més humà que els antics cavallers-, Tirant i les seves aventures:

Estructura i argument
S’estructura en quatre parts:
•Tirant a Anglaterra: Tirant, jove bretó que es desplaça a Anglaterra per ser ordenat cavaller a la festa de les noces del rei anglès, és instruït en l’ordre de cavalleria per un ermità que es troba casualment pel camí (Guillem de Varoic, que havia estat un comte anglès, bon cavaller, que decidí abandonar armes i família per fer-se ermità)
•Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes: Tirant s’embarca per lluitar a l’illa de Rodes, assetjada pel soldà d’El Caire. L’acompanya el príncep Felip de França, jove grosser i mig beneit que, a la cort de Sicília, s’enamora de Ricomana (infanta del regne). Gràcies a Tirant, que intenta encobrir en tot moment les bestieses que fa el seu company de viatge, el príncep aconsegueix casar-s’hi. Una vegada alliberada Rodes, Tirant dirigeix una expedició contra els sarraïns del nord d’Àfrica.
•Tirant a l’Imperi Grec: Tirant és cridat per l’emperador perquè el defensi dels turcs, que han envaït les seves terres. En arribar-hi, s’enamora de la filla de l’emperador,Carmesina. Al mateix temps, dues altres dames s’enamoren d’ell: Plaerdemavida, criada de Carmesina, i laViuda reposada, dida de Carmesina, qui farà i desfarà per intentar separar Tirant i Carmesina. Paral·lelament a les intrigues amoroses, l’exèrcit comandat per Tirant guanya nombrosesbatalles contra els turcs. Per accident, Tirant i Plaerdemavida naufraguen a les costes de Bàrbària.
•Tirant al nord d’Àfrica: Tot i que després del naufragi Tirant és recollit com a captiu, acaba dirigint els exèrcits d’un cabdill àrab cristianitzat i aconsegueix alliberar la filla del rei Tremissèn, a qui el rei Escariano tenia segrestada perquè s’hi volia casar. Ella s’enamora de Tirant (fins i tot es fa cristiana perquè la diferència de religions no sigui cap impediment) però Tirant es manté fidel a Carmesina. Tirant torna a l’Imperi Grec: Tirant derrota definitivament els turcs, es casa amb Carmesina i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Al poc temps, però, Tirant mor a causa d’una pulmonia. Carmesina no pot resistir el dolor i també mor.
L’Heroi
Tirant és un cavaller valent, fort, hàbil amb les armes, un gran estratega militar i amb unes dots de comandament innegables, a més de ser un cortesà educat i gentil. Però allò que sedueix més el lector és la seva humanitat. A les novel·les de cavalleries trobàvem un heroi virtuós i exemplar, invencible i fet d’una peça. Tirant, en canvi, és més complex i ric psicològicament i ens captiva perquè el seu comportament és variat d’acord amb la varietat de situacions que es donen a la novel·la. Els seus combats individuals sempre són contra un sol cavaller i moltes vegades, com és raonable, en surt ferit. El seu èxit no es deu a una força sobrehumana, sinó a la seva capacitat de resistència i al seu enginy.
En les escenes amoroses és, però, on Tirant s’humanitza definitivament i se’ns fa més atractiu, per les seves debilitats i per l’ampli registre de situacions per les quals passa.
La seva mort, finalment, romp amb tota la tradició literària: mor de malaltia i després d’haver fet testament.
Versemblança i ficció
 En contra dels tòpics de les novel·les de cavalleries, el  Tirant presenta una cavalleria possible ( i necessària a la seva societat). La novel·la reflecteix amb fidelitat els usos i costums cavallerescos de la seva època, sempre tractats amb seriositat i respecte. Molts dels episodis, tot i que són ficticis, podrien haver passat: la cerimònia en què Tirant és fet cavaller, les justes i tornejos, els cavallers vençuts que abandonen les armes i prenen els hàbits religiosos… Martorell, fins i tot, no vacil·la a incloure-hi episodis històrics prou coneguts dels seus contemporanis: el setge de Rodes, la campanya per alliberar Constantinoble dels turcs…Hem d’entendre, però, que és una novel·la i no un llibre d’història: tot i partir de fets històrics, l’autor construeix una narració que és, lògicament, ficció. N’és una bona mostra l’alliberament de Constantinoble, que no es va produir mai. D’altra banda, en la recerca de la versemblança, Martorell fa que el seu protagonista, a més de moure’s en el seu mateix temps, corri per una geografia real, coneguda i ajustada a la divisió político-geogràfica del moment: Anglaterra, França, Sicília, Rodes… Ara bé, encara que la novel·la sigui versemblant i realista, no hi manquen alguns episodis fantasiosos i clarament inversemblants: l’aparició del rei Artús i la fada Morgana i l’aventura del cavaller Espèrcius, que desencanta una donzella convertida en drac.
Valoració
Miguel de Cervantes, a la seva obra El Quijote, parla del Tirant i en diu que és la millor novel·la del món en el seu gènere. Recordem que l’obra de Martorell s’avança més d’un segle a la deCervantes pel que fa a la visió crítica de les novel·les de cavalleries.
Mario Vargas Llosa, a laseva obra Lletres de batalla per Tirant lo Blanc, parla de l’obra de Martorell com d’una novel·la total: de cavalleries, fantàstica, històrica, militar, social, eròtica i psicològica. Tot alhora.
Lectures de Tirant lo blanc
CapítoL cxviii
Com tirant va ser ferit aL cor amb una fletxa que li disparà la deessa Venus perquè mirava la filla de l’emperadors
 
Mentre l’emperador deia aquestes paraules, les orelles de Tirant estaven atentes a les raons, però els ulls, d’altra part, contemplaven la gran bellesa de Carmesina. I com que feia molta calor, i havia estat amb les nestres tancades, Carmesina estava mig descordada, mostrant al pit dues pomes de paradís que semblaven cristal·lines, les quals donaren entrada als ulls de Tirant, que d’allí endavant no trobaren la porta per on eixir, i per sempre més foren empresonats sota el poder d’una persona lliure, ns que la mort els separà tots dos. Però us puc ben dir, certament, que els ulls de Tirant no havien rebut mai un nodri- ment semblant, per molts honors i satisfaccions que hagués obtingut, com fou aquest, únic, de veure la infanta.
L’emperador agafà la seva lla Carmesina per la mà i la tragué fora d’aquella cambra. I el capità agafà l’emperadriu pel braç i entraren en una altra cambra molt ben emparamentada, tot a l’entorn de la qual s’historiaven els següents amors: de Floris i de Blanca or, de Tisbe i de Píram, d’Enees i de Dido, de Tristany i d’Isolda, i de la reina Gine- bra i de Lancelot, i de molts altres, els amors dels quals estaven molt ben representats en subtils i arti cials pintures. I Tirant digué a Ricard: —No hauria cregut mai que en aquesta terra hi hagués coses tan admirables com les que ara veig. I ho deia més per la gran bellesa de la infanta, però aquell no ho en- tengué. Tirant demanà llicència a tothom i se n’anà a la posada, entrà en una cambra i posà el cap sobre un coixí als peus del llit. No tardaren gaire a venir-li a dir si volia dinar. Tirant digué que no, que tenia mal de cap. Però ell estava ferit per aquella passió que a molts enganya. Dia- febus, en veure que Tirant no eixia, entrà a la cambra i li digué:
—Capità senyor, us prego, pel meu amor, que em digueu quin és el vostre mal, car, si jo us puc donar algun remei, ho faré de molt bon grat. —Cosí meu –digué Tirant–, el meu mal, de moment, no us cal sa- ber-lo; perquè jo no tinc altre mal sinó de l’aire de la mar, que m’ha trasbalsat del tot.
 
Advertisements
This entry was posted in Uncategorized. Bookmark the permalink.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s