RAMON LLULL A MIRAMAR
El 1276, sota el patrocini del rei Jaume II, Ramon Llull funda una escola missional al monestir de Miramar, a Valldemossa, que fins llavors havia estat sota el domini del monestir de la Real. El mateix any rep confirmació papal per a aquest col·legi de part de Joan XXI (el lisboeta Pere Hispà), conegut pels seus escrits filosòfics i científics. S’hi instal·len tretze frares menors franciscans, que es dediquen a l’aprenentatge de l’àrab i de l’Art lul·liana, el mètode universal que ha de fer possible la conversió a través de la raó. Llull resideix a Miramar uns tres o quatre anys, fins al 1279. El 1295, el monestir havia quedat abandonat i Llull se’n lamenta a Desconhort.
El monestir passa de nou a la Real i a altres ordes religiosos i, al segle XV, s’hi estableixen dos lul·listes que hi munten una impremta que, el 1485, publica el primer llibre imprès a Mallorca. El 1872 l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria compra la possessió, restableix l’oratori (1877) i aixeca diversos monuments a la memòria de Ramon Llull.
DESCRIPCIÓ
Miramar és un lloc singular del vessant marítim de la serra de Tramuntana. Està orientat al nord-oest, situat al terme municipal de Valldemossa i de camí cap a Deià, entre les possessions de s’Estaca i de Son Marroig. Es tracta d’un paratge d’una bellesa captivadora, grega i selvàtica al mateix temps, on la verticalitat del relleu ofereix un balcó privilegiat sobre una Mediterrània que s’encén en foc cada horabaixa.
Fundat el 1278 per Ramon Llull com a monestir i escola de llegües orientals on els franciscans aprenien àrab per a evangelitzar el nord d’Àfrica. Més tard, passà a mans de diferents ordes monàstiques, i el 1847 marcà una fita a la història de Mallorca en instal·lar-s’hi la primera impremta de l’illa.
Després d’un període de decadència, el 1872 el comprà l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria. Aquesta fou la primera de les nombroses propietats que adquirí a la Serra de Tramuntana. Aquí rebia els seus il·lustres visitants, entre els que es troben el pintor i escriptor francès Gaston Vuillier, els prehistoriadors Bartoli i Cartailhac, i els poetes Rubén Darío i Jacinto Verdaguer o fins i tot, l’emperadriu Sissí, la seva cosina.
Actualment, Miramar és de propietat privada, però té un museu visitable dedicat a Ramon Llull i l’Arxiduc. L’interior de la casa conserva l’antic terra del monestir, la cuina dels monjos, una maqueta i la reproducció de la cabina del veler Nixe II (amb mobles, llibres, instruments de navegació, etc.), el magnífic cenotafi de Wratislao Vivorny, obra de l’escultor italià Antonio Tantardini (1829-1879) i, entre altres coses, una verge de marbre de Carrara, que es conserva a la capella i que fou un regal de ’emperadriu Sissí.
A l’exterior destaca una antiga tafona, el jardí bizantí, el claustre que Lluís Salvador féu reconstruir arran de la recuperació d’uns arcs gòtics del segle XIII procedents del convent de Santa Margalida de Palma, i una sèrie de miradors com els de S’Arxiduc, Sa Ferradura, mirador del Llac i el del Jardí de la Torre del Moro, entre d’altres. Des de tots ells es contemplen unes vistes panoràmiques espectaculars de la mar Mediterrània.
Guia 4 