Llegeix els textos següents i fes els exercicis indicats.
Textos literatura religiosa i moralitzant segle XIV (Eiximenis, Turmeda i Ferrer)
FRANCESC EIXIMENIS: Lo Crestià
Crítica de la dona:
…tot en ella és falsia, ja que si la mires als peus, duu sempre tacons, si pot, que la facin més alta; no posa el peu pla per anar més falaguera i més airosa. Tot el cos s’estreny per semblar més prima; els pits i les anques n’engrosseix per semblar més ben feta; la barba, les celles i el front s’afaita per no parèixer peluda; els cabells duu manllevats, les celles pontades, la cara pintada; els llavis porta tenyits (…); les dents es pinta; l’alè i el cos es perfuma perquè no se sentin les seves olors amagades; la veu s’aprima, el coll plega i mou com a serp per semblar més falaguera; les mans s’omple d’anells i el cos de bells ornaments perquè tothom es fixi en ella i sigui més bella (…); en totes quantes parts té posa qualque ficció, de manera que així ornada ja no és la que era sense tots aquells aparellaments. I, sobretot, té el cor, a dins, com una font, bóta i barral de falsedat, ja que en res més no pensa i de res més no parla (…).
*************************************************************************************************
…El cinquè vici reprensible en els vestits és el tall i la forma, ja que alguns cada any muden la norma de vestir, i això és gran curiositat i gran supèrbia. Entre totes les curiositats i bogeries d’aquests temps (…) trobar vestits que cobreixen la cara i les mans i descobreixen les anques i les parts vergonyoses (…). I amb aquestes curiositats el diable n’hi ha mesclades d’altres, com és que porten camises estretes al cos, que meravella és com no es trenquen les costelles, i així amples als pits, que per força s’han d’omplir de cotó o d’altra cosa, ja que natura no basta per per fer-los tan grossos. (DCCXIV)
*************************************************************************************************
Deus saber que demanaren a un poeta quina cosa era una dona i respongué que cap que pogués ser qualificada d’humana i que calia anomenar-la, millor, guineu, cranc o serp. Primerament guineu, perquè sempre pensa falsedats i enganys a qualsevol part on sigui. Després pot ser anomenada cranc perquè sempre va torta i perquè per fora sembla una cosa meravellosa i a dins no hi ha res de bo .(MXLVII)
- Quins defectes de les dones assenyala?
- Quin objectiu té aquest text?
- Escriu un text breu en què expressis la teva opinió sobre les idees que exposa el text.
2. Consells per al bon comportament a taula.
(…) primerament, a hora de menjar i abans de posar-se a taula, cal donar gràcies a Déu i anar a la comuna ja que és molt sa i profitós haver porgat el ventre i ajuda a evitar lletges ventositats que podrien sortir a taula(…).
Els homes honests quan mengen no obren la boca perquè badant la boca mentre es menja per força s’ha d’ensenyar allò que es té dins la boca i allò que es rosega, fet que podria provocar a l’altre vòmit (…).
L’home que duu gran barba s’hi ha de passar sovint la mà per tal que si hi ha caigut res d’allò que es posa a la boca s’ho pugui llevar(…).
Mai no facis castell de sopes a l’escudella perquè és de gran golafreria.
Res que dins la boca hagi estat no ho escupis a la mà, perquè és gran immundícia; actuen molt malament aquells que, menjant prunes o cireres o fruita amb pinyol, escupen el pinyol a la mà; basta que, abaixant el cap, escupis els pinyols davall la taula.
Mai per rosegar cap os de carn o espina de peix facis grans endemeses del cap ni de la boca, ni renou de pegar amb el ganivet.
Sobretot a casa d’altres, evita llepar els dits ni qualsevol altra cosa, ja que això és de gran vergonya i lletgesa.
Mai no et gratis el cap ni res del teu cos a taula ni quan menges, ni gratis a cap altre per res, ja que gratar és prendre a les ungles nova taca.
Estant a taula, i encara que estiguis vora el foc, no t’eixanquis de manera que et vegin cap part vergonyosa ni dels genolls amunt per res.
Mai no tenguis cama damunt cama a taula, ni mai et toquis sabates ni calces.
No et moquis a taula amb la mà nua, ni en facis gran renou (…). Mentre que per refredat tenguis el nas que et degoti no convidis a ningú ni et seguis en taula d’altre si ho pots evitar.
Estant en taula mai no cantis per tal que no sigui atribuït a embriaguesa ni a poc seny, ni et vulguis decantar molt d’una part ni d’altra alçant l’anca per tal que ningú no es pensi que vols ventar davall.
Si et sents venir esternut, abaixa el cap ben aviat davall la taula i, amb el mocador o amb la falda, cobreix-te el nas i fes-lo servir a la teva necessitat.
Si t’has de mocar, evita mirar la brutor que del nas t’ha sortit com ho fan alguns bestials que s’ho miren com si haguessin tornat folls i sense vergonya.
Si has d’escopir, eixampla les cames un poc i escup entre elles i després amb el peu cobreix-ho dissimuladament i sense fer renou (…).
No et facis tan poc bocí que sigui motiu de burla, com feia aquella núvia que d’un pinyó es feia dos bocins o tres.
Per res del món no badallis a taula i, si no ho pots evitar, cobreix-te la boca sense clamor ni brogit. Alguns homes bestials quan badallen peguen un gran crit que és horrorós i lleig entre persones de vergonya.
Sempre que hagis d’escopir a taula, escup darrere teu si hi ha lloc. No escupis mai al banc en què seus. I si espai no hi ha, escup entre les teves cames, amagant el teu escopir tant com puguis. Mai no escupis de manera que l’escopinada per res hagi de passar per damunt la taula ni davant ningú.
- Creus que aquests consells són encara normes de urbanitat a la nostra societat?
- Quin Consell t’ha cridat més l’atenció?
- Creus que és important menjar bé a taula? Per què?
3. SANT VICENT FERRER : fragment d’un sermó
“I per contra, l’home o la dona que està en pecat mortal, i així ha viscut i hi ha perseverat, quan és a punt de morir, el diable, que preveu que d’ací a tantes hores morirà (que també veu les entranyes de dins), se’n va corrents a l’infern, a veure Lucifer. Saps quin diable és? Aquell mateix que t’ha fet pecar. I li dona la novetat , dient : “Senyor, tal persona ha tingut mala vida, i hi ha perseverat, i no se n’ha volgut penedir, i ara és a punt de morir; què maneu?” I diu Lucifer: “Que hi vagen tants milers de dimonis” (o més o menys). I quan l’home és a punt de morir, l’ànima els sent, i no vol eixir, i es revolta per dins, i gira els ulls en blanc; no hi val res, que n’heu d’eixir. I la febre, d’altra banda, saps com li va? Així com al conill que és a la mata; els caçadors baten la mata i els gossos l’envolten: no es pot escapar. Finalment, quan l’ànima és fora, els dimonis la prenen a l’acte i li lliguen una cadena al coll i la porten cap a l’infern. I quan l’ànima veu aquell foc tan gran i aquells turments tan terribles, crida uns crits: “Aah! Aaai!”, que sembla que el cel i la terra s’hagen d’enfonsar. I diu: “I ací he d’estar jo?” Responen: “Sí, na Traïdora, aquí restaràs eternament”; i la llancen damunt del foc. I quan l’ànima és en aquell foc, vegeu què diu: Van ser cremats per un foc intens i van blasfemar el nom de Déu que té poder sobre aquestes plagues, i no van fer penitència per donar-li glòria” (Ap.16,9). Diu així: “es van escalfar pel gran foc”; que el foc que nosaltres fem no és sinó foc pintat, comparat amb el de l’infern; pensa si ha de ser gran que, si l’ànima s’escapava d’aquell foc, trobaria refregeri en aquest que fem, i nosaltres no gosem ni tocar-lo. Bona gent, en això hauríem de pensar, i no en aquest món mesquí.”
Exercicis:
- Quins elements et semblen propis de l’oralitat?
- Quin és el contingut d’aquest sermó?
- Quins recursos literaris utilitza per fer convincent el seu sermó?
ANSELM TURMEDA: “Elogi dels diners” d’Anselm Turmeda
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat,
savi fan tornar l’home orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial
segons que n’usa
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes
Diners magres fan tornar gords
e tornen ledesmes los bords
si diràs “jas” a hòmens sords
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans,
moros, jueus e cristians
leixant a Déu e tots los sants
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc
e fan honor a molt badoc,
a qui diu “no” fan-li dir “oc”,
vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar,
si·ls pots haver no·ls leixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
Papa de Roma.
Diners de falsedat fan veritat
i de jutge fan advocat;
el boig el tornen savi,
si en té, d’ells
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
i el fan sant celestial
segons com els usa.
Diners provoquen lluites i remors,
crítiques i honors,
i fan cantar els predicadors:
Beati quorum.
Diners alegren els infants i fan cantar els capellans
i els frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, els prims tornen grossos,
i tornen legítims els bords.
Si diràs “tin”a homes sords,
immediatament es giren.
Diners tornen sans els malalts:
moros, jueus i cristians,
deixant a Déu i tots els sants,
diners adoren.
Diners hui donen al món el joc,
i fan honor al molt ignorant;
a qui diu “no” li fan dir “sí”.
Vegeu el miracle!
Diners, doncs, vulgues reunir,
si els pots tenir no els deixes escapar;
si molts en tens arribaràs a ser
Papa de Roma.
- Escriu amb les teves paraules el significat de cada estrofa.
- Quin és la idea general del poema?
- Creus que el poema té una intenció crítica? Per què?
- Creus que el que diu aquest poema es pot aplicar a l’actualitat?
- Quin valor tenen per a tu els diners?
Llibre de tres
Tres coses salven l’home: Pare, Fill i Sant Esperit.
Tres coses deshonren l’home: malparlar, esquinçat anar i vent darrere amollar.
Tres dolors són: mal d’ulls, dolor de dents i puça en l’orella.
Tres coses fan dona desplaent: color de meló assaonat, pits secs i anques estretes.
Tres coses fan dona bruta: camisa foradada, darrere concagada i pixar al llit banyada.
Tres aigües són perdudes: la que es posa en el vi, la que serveix per batiar jueu vell i la del bany de dona vella.
Tres coses fan l’home alegre: honor inflada, mala muller soterrada i bella serventa davall la flassada.
Tres coses fa l’orenella ensems: vola, caga i menja.
Tres coses fa l’ase ensems: bramar, xiular i petejar.
Tres coses impedeixen dormir: por, dolor i fam.
Tres plaers són en aquest món: beure a taverna, jeure a bordell i cagar al prat.
Tres coses fan les dones quan es descalcen: tiren la calça, mostren les mamelles i baden el cul.
Tres coses són de què hom es deu guardar: de vent de forat, d’amic reconciliat i de carn dues vegades cuita.
Tres coses hi ha de les quals hom no es pot fiar: cul d’infant petit, serè d’hivern i dona falsa.
- Cerca informació sobre aquesta obra.
- Quina d’aquestes màximes et crida més l’atenció?
- Inventa’t dues màximes més tot imitant l’estil de l’autor
Guia 4 