2.ca.14. El lèxic d’una llengua. Formació de paraules noves. Procediments.

El lèxic d’una llengua. Formació de paraules noves. Procediments:

La major part de les paraules de les llengües són els mots patrimonials (les paraules patrimonials  són les paraules que han patit les modificacions pròpies de l’evolució de la llengua: Cathedra=cadira).

Quan necessitam mots nous hi ha diferents sistemes per crear-los i en alguns casos els manllevam d’altres llengües.

Manlleus: Paraules que s’incorporen d’altres llengües: xat, handbol…

 

Neologismes: Creats a partir dels sistemes que té la llengua per crear paraules noves. aquests sistemes són:

 

1. Cultismes : Els cultismes, o pseudoderivats, són paraules agafades més tard, directament del llatí o del grec: càtedra, calvície…

2. Derivació: El procediment més productiu per crear paraules noves. Els mots derivats es formen afegint al  lexema o radical una o més partícules anomenades afixos. Els afixos poden ser de diferents tipus, segons la posició que ocupen dins la paraula:

• prefixos: davant el lexema: allargar, il·legal, exportar…

TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

A-: (negació) ASIMÈTRIC/ ANORMAL…

ANTE-: (abans o davant de) ANTEPOSAR/ ANTESALA…

ANTI-: (contrari) ANTÍTESI/ ANTIRÀBIC…

BEN-/ MAL-: (positiu/ negatiu) BENPENSAT/ MALDESTRE…

CON-: (companyia) CONTEMPORANI/ CONVIURE…

CONTRA-: (oposició) CONTRAOFERTA/ CONTRAMURALLA…

DES-: (contrari) DESFER/ DESPIETAT…

EX-: (a fora) EXPRESIDENT/ EXRECTOR…

IN-: (negació) INHUMÀ/ INÚTIL…

PRE-/ POST-: (anterior/ posterior) PREESCOLAR/ POSTELECTORAL…

PSEUDO-: (fals) PSEUDÒNIM/ PSEUDOMORFISME…

RE-: (reiteració) RENAIXEMENT/ RECREMAT…

SEMI-: (meitat) SEMICERCLE/ SEMICONSONANT…

TRANS-: (d’un costat a l’altre) TRANSOCEÀNIC/ TRANSIBERIÀ…

• sufixos: darrere del lexema: allargar, cinquena, hivernenc…Són els més abundants. Indiquen:

Diminitius: -ET/A; -ELL/A; -Í/INA; -Ó/ONA (FILLONA/ FILLET…)

-ET/A (REIET, BOTIGUETA); -ELL/A (PRADELL (prat petit)/ TORRELLA); -Í/INA (CORBATÍ/ PAPERINA); -OL/ONA (ESTANYOL/ BESTIOLA; -IM (PLUGIM);-ILL/-ILLA(CORDILL/ SABATILLA); -OI/-OIA ( CAMINOI, BONICOIA); -O/-ONA (CANTIRÓ/ CASONA)

Augmentatius: -ÀS/ASSA(COTXÀS/ CASASSA…); -OT/OTA (SABATOT, CAMISOTA) -ARRO/-ARRA (PEUARRO, VEUARRA);-ASTRE/-ASTRA (POLITICASTRE (mal polític), FILLASTRA).

Col·lectiu: -ALLA (canalla); -ATGE (fullatge); -ADA (costellada, cotxada); -AM (paperam); -EDA (arbreda); -AR/ -ERAR (canyar, oliverar); -AT (veïnat)

Lloc o conjunt: -AR; -EDA (FAGEDA/ PINAR…)

Ofici: -ER/ERA (cotxer,ferrer fornera); -ISTA (electricista) ; -AIRE (BOLETAIRE; -À/-ANA ( cirurgià, ciutadana)

Botigues i botiguers: -ERIA; -ER/A (FUSTERIA/ MERCERIA/ ADROGUER…)

Objectes o llocs: -ER/A; -AL; -IA (CENDRER/ RECTORIA…)

Virtuts, defectes, abstraccions: -OR; -ÚRIA; -EDAT/-ETAT; -ESA; -ÀNCIA, -ÈNCIA, -ITUD…(BLANCOR/ FOSCÚRIA/ FALSEDAT/ ESCASSETAT/ SAVIESA/ ABUNDÀNCIA/ ABSÈNCIA/ EXACTITUD/ BRUTÍCIA/ GROGOR/ NUESA/ VELLÚRIA…)

Gentilicis:-a/-ana: andorrà, …-enc/-enca: sabadellenc, …-ès/-esa: anglès, …

-í/-ina: mallorquí, …

• infixos: entre el lexema i el sufix: allargassar, caparrot… Són els més poc nombrosos:

– AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…

– ASS-/ -ISS-/ -OSS-/ -USS-: ALLARGASSAR/ BORRISSOL…

– AT-/ -ET-/ -OT: PEIXATER/ PARLOTEJAR…

– ISC-/ -USC-: PLOVISQUEJAR/ PEDRUSCALL…

3. Composició: Consisteix a unir dos mots, que per separat tenen sentit propi, per crear-ne un de nou amb un significat únic i diferent. És un altre dels procediments que utilitza la llengua per formar paraules:

renta+plats: rentaplats, escura+dents: escuradents, fil+ferro:filferro

Els mots compostos es formen a partir de combinacions múltiples entre paraules de categories gramaticals diferents, a excepció de la combinació verb+verb:

ferrocarril, bocamoll, capgirar, parallamps, migdia, agredolç…

En alguns casos els mots compostos han de dur guionet:

1. Si el primer element és un punt cardinal: nord-est, sud-africà.
2. Són Manlleus no adaptats:  dalai-lama, ex-libris…
3. Compostos repetitius: txa-txa-txa, ping-pong, ziga-zaga….Passen a escriure’s sense guionet els compostos que no es consideren repetitius: a correcuita (abans: a corre-cuita), a matadegolla (abans: a mata-degolla)
4. Si el primer element acaba en vocal i el segon comença per r-, s- o x-: penja-robes, penya-segat, para-xocs.
5. Els numerals (desenes-unitats/unitats-centenes): vint-i-cinc, dos-cents, trenta-dosena…
6. Llevat d’alguns casos excepcionals, els compostos amb -o entre els elements s’escriuen sense guionet: audiovisual, cardiovascular, catalanoaragonès, espaciotemporal, fisicoquímic, grecollatí, historicoartístic, homosexual, politicosocial, socioeconòmic.

 

4.  Habilitació: Consisteix a canviar de categoria gramatical una paraula, cosa que implica un canvi de significat: La francesa que va venir a passar l’estiu duia sempre texans descolorits, unes Nike i menjava frankfurts

Tipus:

Mots habilitats com a substantius:

• Nom propi habilitat com a nom comú:
• Antropònims: un miró, un dalí…
• Topònims: un frankfurt, un priorat…
• Marques comercials: uns levis, unes nike, un túrmix…

 

• Adjectiu habilitat com a substantiu:

• Gentilicis: un anglès, un mallorquí…
• Qualitats: un treballador, un savi,
• Objectes i aparells: un diari, un obridor, una rentadora…

 

• Verb habilitat com a substantiu:
• Infinitius: el dinar, el sopar, l’anar i el tornar…
• Gerundis: l’aprenent, l’amant, el sobrant…
• Participis: un fet, un batut, una amanida…

 

• Altres casos:
• Un numeral: un trenta-set, el tercer.
• Pronoms: el jo
• Adverbis: l’avui, l’ara
• Preposicions: la contra
• Conjuncions: el perquè, el però

 

Mots habilitats com a adjectius:

 

 

• Substantiu habilitat com a adjectiu: crema, llimona… (colors), ruc, bleda… (referint-se a persones), etc.

 

Verb (participi) habilitat com a adjectiu: un llibre estripat, una muntanya nevada, el cafè molt…