1.ca.7. La poesia trobadoresca (2)

 

 

Llegeix els textos següents i fes els exercicis de més avall.

 

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT  (Comtessa de Dia)

Tinc un desfici, ai, inclement,

pel cavaller que m’ha servit.

Massa l’he amat, m’ha malferit,

vull que tothom en tingui esment.

Ara veig que sóc traïda

car no li he dat el meu amor.

Per ell jo visc en plany i enyor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit.

Feliç seria en el meu llits

si jo li fos coixí plaent.

Més que Blancaflor, ferida

per Floris, cerco el seu favor,

car jo li ofreno cor i amor,

el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués,

quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!

Sapigueu que goig hauria

si us tingués en lloc del marit

sols que em juréssiu, penedit,

de fer ço que jo voldria.

1. Explica el significat de cada estrofa.
2. Assenyala les referencias a l’amor carnal que aparecen al text.
3. A quin gènere de la poesia trobadoresca pertany aquest poema?
4. Compta les síl·labes dels versos i assenyala la rima.

 

CANÇONETA LLEU I BLANA (Guillem de Bergadà)

Cançoneta lleu i plana,
lleugereta i sense ufana.
escriuré de Mon Marquès,
traïdor de Mataplana,
que d’engany és ple i obès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Brindo, Marquès, per les pedres
de Melgur, prop de Someres,
On, de dents. vau perdre’n tres;
prô no essent les davanteres
es pot dir que no ha estat res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Vostre braç, pobreta biga,
té menys força que una figa
i el teniu bastant maImès;
si li feu fregues d’ortiga
el podreu tornar a dur estės.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

De vós, Marquès, qui es refia
no té amor ni companyia;
i ha de tenir ben après
que amb vós pot anar de dia,
prô de nit, ai! Res de res.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Ben boig, Marquès, és qui es vana
de jeure amb vós sense b’rana
ni calces de cordovès’;
mai cap fill de cristiana
costums tan bruts s’ha permès.
Ai, Marquès, Marquès, Marquès
que d’engany sou ple i obès.

Després d’haver llegit aquest poema i d’haver-ne escoltar la versió musical de Maria del Mar Bonet,   fes els exercicis següents:

1. Aquest poema parla del Marquès de Mataplana. Què li diu el poeta?
2. A quin gènere pertany? Raona la teva resposta.